dissabte, 29 de desembre del 2012

2013

Una pàgina en blanc m'espera.

Aquesta vegada, però, exerceixo el dret a ploma.

2012

Somriu, camina, creix, cau, viu, plora, estima, aprèn, odia, espanta't, posiciona't, defensa't... Decideix.

Cau de nou, aixeca't, accelera, atura't, plora altra vegada, digues sí, digues potser, vibra, flueix, imagina, somnia... Acompleix.

Digues prou. Creix, creix, creix...  I avança.

Solitud

Sola en el meu caminar... l'alè de la vida oneja els meus pensaments.

Sóc forta, però a quin preu...?

He arribat fins aquí, però quant he hagut de pagar...?

La solitud és una arma de doble fil... i a vegades et pot glaçar la sang.

dimarts, 18 de desembre del 2012

Certesa

Incerta és la mort... no sabem quan ens recollirà...

Incerta és la vida... no sabem què ens depararà...

Incert el temps que ens resta per viure abans de morir....

Davant les incerteses, però, una certesa m'aclapara...

Com la meva mirada es perd en la teva...

Sense ella... ja no tinc on mirar-me...

dissabte, 15 de desembre del 2012

Espera

Ganes de tu... De percebre a prop la teva llunyania, de tocar-te, de sentir-te... La teva pell sobre la meva pell...

Et fas efímer en el meu record... i present en el meu sentir.

Et dic... et busco... t'enyoro... T'espero.



Un instant al teu costat... la nostra quotidianitat, tan real dins la seva pròpia irrealitat, m'aïlla del meu món.

Un instant robat al temps, de la teva vida, de la meva... interludi d'espai que mai sabrem quan es repetirà.

És l'oxigen que necessito per poder seguir... un dia més.

Somric mentre t'espero... I visc.

dijous, 13 de desembre del 2012

Reinventant-me...

Miro de fit a fit el sobre... com n’ha estat de costós obtenir-lo. I ara, aliè a tot el que genera en mi, resta inert al damunt del meu escriptori.
L’agafo, un cop més, i l’obro. Lletres, textos interminables, d’un i de l’altra; permisos, drets.... i renúncies... Li va tremolar la mà quan va signar?

Trucada a mitja tarda. Ho tens clar? No dubto. La resposta, precisa, immediata, visceral. No dubto.

Vestit nou. No sé ben bé perquè. És difícil decepcionar a qui no has pogut complaure mai. Vull evitar d’anar disfressada, vull ser jo. Però malgrat tot, tinc por. Por de no ser acceptada. Acceptada? L’acceptació no és quelcom que entri en el nostre tracte. Mai ho ha estat.

El mirall em retorna el color mel dels meus ulls, el vermell dels meus llavis. Em miro les mans. Són com les d’ella?
M’aterra la idea de veure’m reflectida en els ulls mel d’una jo més gran. M’aterra veure el meu somriure en un ser aliè.
Sempre m’he amagat en la meva pròpia exclusivitat... Sóc Diferent. Ja tinc la resposta a això.
M’aterra perdre la identitat... perdre’m en el reflex d’algú altre.

No dormo. Vetllaré amb la nit, acompanyaré a la lluna en el seu viatge nocturn.
Demà la font de la meva existència se’m farà present.  De mare només n’hi ha una. Potser sí... o potser no.
Cerco respostes. Per què, com, quan...
Reaccionarà el meu cos en veure-la? Sentirà l’afinitat que un dia van tenir?

D’aquí unes hores reinventaré la meva història.
No sé quin final tindrà. Ni tan sols sé si serà un final.
L’única certesa que tinc és que necessito obrir aquesta porta. I entrar.

Absència

La teva absència em refreda la pell... dia rere dia, enyoro el teu alè... La nit m'ha portat records del teu batec... embolcallant-me entre els llençols.

La foscor de l'habitació em corprèn... el silenci, s'escola dins meu. El llit és immens dins la meva immensa solitud...

Et sento a prop... i malgrat tot.. un cop més... no hi ets.

Em perdo en el fum...

Has provat mai de retar el fum...? D'entrar en el seu joc...?

S'entrellaça entre els meus dits... s'allunya i s'apropa en un ball apassionat. Quan m'hi apropo massa, s'allunya... però si et tu qui s'allunya, et ve a buscar...

El fum, màgic, una estel·la grisa al mig de l'habitació... un sol focus de llum l'il·lumina... mentre ell segueix el seu camí...

Volteja, es cargola, infinitat de figures entre els meus dits...

I ell i jo, som un.

dimecres, 12 de desembre del 2012

Segueix nevant...

El silenci de la neu calma la meva ànima...

El moment es fa propici... les paraules flueixen a través de la ploma, i es buiden sobre el paper.

La intensitat de la vida s'aboca en quatre ratlles mal ordenades... mentre a fora... segueix nevant...