El dia abans del meu aniversari... m'aturo.
M'aturo i faig balanç de l'any que ha passat... Comiats, retrobaments, nous comiats, soledat, canvis...
Canvis que em porten a acceptar el meu camí, un camí de recerca de l'esssència... d'acceptació de la soledat...
Tot i així... les gotes fredes que el cel emplomat deixa caure m'evoquen melangia... records d'un viatge... d'una ciutat... d'una mirada... d'una mà...
I és avui, el dia abans del meu aniversari, que aquesta soledat s'arrela, gris i fosca... i enyores... enyores... enyores... Infinitament.
Racó intimista on l'infinit és possible... Fa uns anys, se'm va formular un desig... una promesa: "Escriu, Núria. Escriu. Promet-me que ho faràs..." Petits relats, pensaments, reflexions... han anat sorgint, quedant oblidats, i esperant poder emergir algun dia... d'entre la pols del temps. Avui doncs, compleixo la promesa, retornant així, a tots els que formeu part de la meva vida, un bocí de mi... Gràcies per ser-hi... i per llegir-me.
diumenge, 24 de febrer del 2013
dijous, 14 de febrer del 2013
Essència
Naixem sols... morim sols. Per què ens és tan difícil, doncs, viure sols?
Cercant la meva autenticitat, allò que em fa única davant el món, sento que només la puc trobar en la meva essència.
I aquesta essència, no es pot cercar en la complaença cap als altres, en el desig dels altres... en el caminar dels altres.
Aquesta essència tan sols pot aparèixer si hi ha valentia.
Valentia que et fa deixar la por enrere, que t'ajuda a acceptar la pròpia soledat, no com quelcom fosc, si no com una possibilitat de redescobrir-te i estimar-te com a única.
És aquest el camí doncs. No n'hi ha un altre.
Cercant la meva autenticitat, allò que em fa única davant el món, sento que només la puc trobar en la meva essència.
I aquesta essència, no es pot cercar en la complaença cap als altres, en el desig dels altres... en el caminar dels altres.
Aquesta essència tan sols pot aparèixer si hi ha valentia.
Valentia que et fa deixar la por enrere, que t'ajuda a acceptar la pròpia soledat, no com quelcom fosc, si no com una possibilitat de redescobrir-te i estimar-te com a única.
És aquest el camí doncs. No n'hi ha un altre.
dissabte, 2 de febrer del 2013
Oportunitat
Dies de silenci i introspecció els que precedeixen a un canvi... Especialment aquell que ve acompanyat d'un tancament.
Reflexionant en la intimitat de la nit, recullo el que se m'ha donat... i ho percebo com un regal. Un regal que m'ha fet créixer... i avançar.
No puc més que estar-ne agraïda.
Primer mes de l'any nou... i, paradoxalment... mes de tancaments.
Febrer s'intueix immens de vida... Fem doncs que aquesta vida ens porti a més vida... i que els tancaments que ja deixem enrere, siguin una oportunitat.
Oportunitat de quelcom nou... Oportunitat de redefinir allò antic...
Qui sap què...?
Reflexionant en la intimitat de la nit, recullo el que se m'ha donat... i ho percebo com un regal. Un regal que m'ha fet créixer... i avançar.
No puc més que estar-ne agraïda.
Primer mes de l'any nou... i, paradoxalment... mes de tancaments.
Febrer s'intueix immens de vida... Fem doncs que aquesta vida ens porti a més vida... i que els tancaments que ja deixem enrere, siguin una oportunitat.
Oportunitat de quelcom nou... Oportunitat de redefinir allò antic...
Qui sap què...?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)