dijous, 14 de febrer del 2013

Essència

Naixem sols... morim sols. Per què ens és tan difícil, doncs, viure sols?

Cercant la meva autenticitat, allò que em fa única davant el món, sento que només la puc trobar en la meva essència.

I aquesta essència, no es pot cercar en la complaença cap als altres, en el desig dels altres... en el caminar dels altres.

Aquesta essència tan sols pot aparèixer si hi ha valentia.

Valentia que et fa deixar la por enrere, que t'ajuda a acceptar la pròpia soledat, no com quelcom fosc, si no com una possibilitat de redescobrir-te i estimar-te com a única.

És aquest el camí doncs. No n'hi ha un altre.

1 comentari:

  1. L’ESSÈNCIA ÉS IMPORTANT, PER AIXÒ, CAL FER MÉS

    - De debò consideres que som éssers nascuts i morts en soledat?

    - De debò consideres que som éssers que vivim dins un camí caracteritzat per la soledat i ja definit, establert, programat, condicionat per altri que no és hom mateix/a?

    - De debò consideres que som éssers que no podem deslliurar-nos de la soledat, de la valentia, de la por així com del redescobriment i l’estima cap a hom mateix/a?

    - De debò consideres que som éssers cercadors de l’autenticitat, l’essencialisme, la complaença externa, el desig extern per arribar a la unicitat d’hom mateix/a?

    Doncs et proposo el següent:

    - Que vencis “la soledat” amb l’autenticitat i també la companyonia i l’alegria de les amistats i d’algú més.

    - Que vencis “la por” amb la valentia i també la desimboltura, l’atreviment i la sinceritat.

    - Que vencis “en la complaença cap als altres” amb la redescoberta d’hom mateix/a i també l’autoconfiança, l’autoseguretat i la llibertat.

    - Que vencis “en el desig dels altres” amb l’estima cap a hom mateix/a i altris i també la coherència i la felicitat.

    I que aquest camí del qual parlaves incorpori:

    • Diferents trajectes que puguin ser escollits per tantes persones com hi ha;

    • Dignitat i humilitat perquè cap persona es cregui “més” que cap altra, i

    • Gestos, paraules, accions, decisions que permetin entendre’ns per arribar a ser persones i, de retruc, companys/es, amics/amigues, amants, parella, família, etc. en un context d’interrelacions, és a dir, més que éssers amb una vida des del punt de vista essencialista.

    ps: el teu Art Roman amb Força.

    ResponElimina

Vols compartir...?