diumenge, 24 de febrer del 2013

Un nou aniversari

El dia abans del meu aniversari... m'aturo.

M'aturo i faig balanç de l'any que ha passat... Comiats, retrobaments, nous comiats, soledat, canvis...

Canvis que em porten a acceptar el meu camí, un camí de recerca de l'esssència... d'acceptació de la soledat...

Tot i així... les gotes fredes que el cel emplomat deixa caure m'evoquen melangia... records d'un viatge... d'una ciutat... d'una mirada... d'una mà...

I és avui, el dia abans del meu aniversari, que aquesta soledat s'arrela, gris i fosca... i enyores... enyores... enyores... Infinitament.

2 comentaris:

  1. la solitud ens és necessària. ens cal aquell temps personal de reflexió, de recolliment. ens cal aquella estona per decidir quin camí prendre, aïllat del que ens envolta, de l'entorn, d'inèrcies temptadores. la solitud referma la nostra ànima i ens permet tenir la certesa de no perdre mai el rumb de la nostra nau. altrament, aniríem... a la deriva.

    ResponElimina
  2. D’AQUÍ ELS QUE HAS TINGUT; I, D’ALLÀ, ELS QUE VINDRAN

    Fa temps, pensava que a la gent li agradava que arribés el dia del seu aniversari. Pensava que solia ser un dia diferent de la resta perquè, durant una jornada, la persona es podia sentir protagonista mitjançant felicitacions i admiració d’altris i també compartidora d’aquest temps de celebració; però, malauradament, he estat a punt de canviar aquesta concepció per una altra de semblant a la que tu, Núria, has escrit.

    En aquest cas, t’haig de dir que he estat reticent a canviar la meva idea sobre el “dia de l’aniversari”. Vull dir-te que aquest dia és especial perquè si, perquè té un significat tan personal que no m’agrada haver de malmetre’l per records del passat que no són agradables, per situacions del present que no acaben de rutllar i per visions de futur que són, precisament això, visions, suposicions que poden complir-se, o no.

    Així doncs, que el dia de l’aniversari d’una persona sigui considerat positivament i, per un dia, aquesta pugui sentir-se feliç, eufòrica, estimada, recordada, en definitiva, protagonista per a bé, i que aquests sentiments li facin agafar embranzida en els seus quefers de cada dia.

    De manera que, i en un sentit més general, hauríem de transformar la malenconia, l’enyorança i tot el que se’n desprèn d’elles en un nou horitzó d’objectius assolibles amb passos ferms.

    Feliç 31è aniversari Núria‼‼‼‼‼‼‼‼‼‼‼‼‼‼‼!

    ps: el teu Art Roman amb Força.

    ResponElimina

Vols compartir...?