dimarts, 2 de desembre del 2014

2015... Accepto... i Agraeixo

La Vida, que transcorre i et regala perspectiva... que t'ajuda a adonar-te'n que, tot allò viscut, ja pactat, no és sino un camí de creixement, un fi i un procés en si mateix.

T'ajuda a prendre consciència que moltes de les llàgrimes vesades, les tristors, les pèrdues, els trencaments... no amaguen sino una gran Saviesa al darrere.

L'anhel d'un Company de Vida, d'una vocació esdevinguda professió, d'una serenor interior... Se m'ha donat. No puc menys que sentir-me agraïda infinitament pel Regal.

Ara, materno el desig de Mare, un desig arraigat des dels inicis de la Consciència de Maternar. Anys han passat, moments vitals diferents... llàgrimes perdudes amb cada Lluna. 

Ara, però, ja no ploro. La Vida, en la seva Infinita Saviesa, m'ha obsequiat amb Amor, serenor, perspectiva, acceptació...

I accepto. Que la meva Vida ara és Perfecta. Que també pot ser Perfecta sino sóc Mare. Però envio a l'Univers, el desig de Ser Mare. Sento una ànima a prop... sang de la meva sang...? sang compartida...? Prou sé jo que no és la sang qui fa a una Mare, Mare i a un Fill, Fill.

Accepto que hi ha moltes maneres de Maternar, moltes Mares a les qui acompanyar en el seu Maternatge, molts Fills amb anhel de Mare.

L'Amor Maternal és l'Amor Infinit. I aquest Amor, pot donar-se i rebre's d'infinites maneres.

Accepto, un cop més,  el que la Vida i la meva Ànima tenen pactat per a mi... Accepto... i Agraeixo.