tag:blogger.com,1999:blog-1828861874249409332024-03-08T08:47:57.164+01:00Infinit...Racó intimista on l'infinit és possible...
Fa uns anys, se'm va formular un desig... una promesa: "Escriu, Núria. Escriu. Promet-me que ho faràs..."
Petits relats, pensaments, reflexions... han anat sorgint, quedant oblidats, i esperant poder emergir algun dia... d'entre la pols del temps.
Avui doncs, compleixo la promesa, retornant així, a tots els que formeu part de la meva vida, un bocí de mi...
Gràcies per ser-hi... i per llegir-me.
Núria Alsina Punsola nuriaap@hotmail.comhttp://www.blogger.com/profile/17136432906443804814noreply@blogger.comBlogger21125tag:blogger.com,1999:blog-182886187424940933.post-89477948914778043782014-12-02T02:14:00.001+01:002014-12-02T02:17:38.250+01:002015... Accepto... i Agraeixo<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i>La Vida, que transcorre i et regala perspectiva... que t'ajuda a adonar-te'n que, tot allò viscut, ja pactat, no és sino un camí de creixement, un fi i un procés en si mateix.</i></span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i><br /></i></span>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i>T'ajuda a prendre consciència que moltes de les llàgrimes vesades, les tristors, les pèrdues, els trencaments... no amaguen sino una gran Saviesa al darrere.</i></span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i><br /></i></span>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i>L'anhel d'un Company de Vida, d'una vocació esdevinguda professió, d'una serenor interior... Se m'ha donat. No puc menys que sentir-me agraïda infinitament pel Regal.</i></span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i><br /></i></span>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i>Ara, materno el desig de Mare, un desig arraigat des dels inicis de la Consciència de Maternar. Anys han passat, moments vitals diferents... llàgrimes perdudes amb cada Lluna. </i></span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i><br /></i></span>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i>Ara, però, ja no ploro. La Vida, en la seva Infinita Saviesa, m'ha obsequiat amb Amor, serenor, perspectiva, acceptació...</i></span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i><br /></i></span>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i>I accepto. Que la meva Vida ara és Perfecta. Que també pot ser Perfecta sino sóc Mare. Però envio a l'Univers, el desig de Ser Mare. Sento una ànima a prop... sang de la meva sang...? sang compartida...? Prou sé jo que no és la sang qui fa a una Mare, Mare i a un Fill, Fill.</i></span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i><br /></i></span>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i>Accepto que hi ha moltes maneres de Maternar, moltes Mares a les qui acompanyar en el seu Maternatge, molts Fills amb anhel de Mare.</i></span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i><br /></i></span>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i>L'Amor Maternal és l'Amor Infinit. I aquest Amor, pot donar-se i rebre's d'infinites maneres.</i></span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i><br /></i></span>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i>Accepto, un cop més, el que la Vida i la meva Ànima tenen pactat per a mi... Accepto... i Agraeixo.</i></span>Núria Alsina Punsola nuriaap@hotmail.comhttp://www.blogger.com/profile/17136432906443804814noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-182886187424940933.post-62907689193367133432014-01-02T19:09:00.002+01:002014-01-02T19:11:02.818+01:002014... El nostre moment<i><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Quan tot pren sentit...</span></i><br />
<i><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></i>
<i><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Quan sé que el camí inicia amb força i autenticitat...</span></i><br />
<i><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></i>
<i><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Quan deixo les pors enrere...</span></i><br />
<i><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></i>
<i><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Quan agraeixo que les històries del passat hagin creat el meu present...</span></i><br />
<i><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></i>
<i><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Quan em sento en tu i sé que et sents en mi...</span></i><br />
<i><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></i>
<i><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Quan la vida pren uns altres colors, nous per mi, meravellosos en tota la seva intensitat...</span></i><br />
<i><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></i>
<i><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Quan trobo respostes a les meves preguntes...</span></i><br />
<i><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></i>
<i><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Quan em mires... i em veus....</span></i><br />
<i><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></i>
<i><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Quan et miro... i et veig...</span></i><br />
<i><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></i>
<i><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Sé que ha arribat el nostre moment... s</span></i><i><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">om-hi!</span></i>Núria Alsina Punsola nuriaap@hotmail.comhttp://www.blogger.com/profile/17136432906443804814noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-182886187424940933.post-15514749960298128172013-10-17T17:29:00.001+02:002013-10-17T17:33:25.898+02:00Amors perduts, amors retrobats, amors infinits<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i>Dies que passen com un suspir... suspirs que esdevenen anys.</i></span><br />
<div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i><br /></i></span></div>
<div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i>Amors perduts més enllà del temps... amors que el temps mai t'ha explicat perquè van perdre's.</i></span></div>
<div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i><br /></i></span></div>
<div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i>Transcorren els anys, els instants viscuts afloren, l'amor perdut es retroba.... potser durant un instant, creuant les mirades entre la gent... potser és la mateixa gent qui te'l retorna...</i></span></div>
<div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i><br /></i></span></div>
<div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i>I és aquí, en aquest moment, quan t'adones que les preguntes que van restar obertes, per respondre... emergeixen amb força, qüestionant-te de nou... qüestionant a la mateixa vida.</i></span></div>
<div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i><br /></i></span></div>
<div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i>És en aquest precís instant que saps que aquell amor perdut mai ho ha estat dins teu... </i></span></div>
<div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i><br /></i></span></div>
<div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i>La vida se l'endú... i te'l retorna... com una onada... que ve... i que va... al seu ritme...</i></span></div>
<div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i><br /></i></span></div>
<div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i>Però tu saps, la teva ànima sap, que aquest amor no és un amor perdut... saps i sents... que aquest amor... és un amor infinit.</i></span></div>
Núria Alsina Punsola nuriaap@hotmail.comhttp://www.blogger.com/profile/17136432906443804814noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-182886187424940933.post-30841206774700615292013-09-09T22:49:00.000+02:002013-10-17T17:16:53.135+02:00Sempre a prop...<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i>Un cop més... t'he sentit a prop...</i></span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i><br /></i></span>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i>El temps perd la seva essència... i tu i jo ens el marquem com a propi.</i></span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i><br /></i></span>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i>Amor infinit que tot ho traspassa... amor infinit que vola a través dels estels...</i></span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i><br /></i></span>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i>Un cop més... la teva mirada m'ha vist, m'ha sentit. I la meva ànima s'ha alegrat de retrobar-te de nou... un cop més.</i></span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i><br /></i></span>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i>Únic com tots... el retrobament m'omple d'amor, de confiança... en la vida... en l'amor autèntic... en la puresa de les sensacions... i en el llenguatge de la pell.</i></span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i><br /></i></span>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i>Seguim fent camí en la distància.... però sempre a prop...</i></span>Núria Alsina Punsola nuriaap@hotmail.comhttp://www.blogger.com/profile/17136432906443804814noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-182886187424940933.post-16180173171559791432013-09-09T22:28:00.000+02:002013-10-17T17:16:27.074+02:00Amor com a fi<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i>Sovint cerquem un fi a la nostra vida, un fi que ens doni sentit... que doni sentit a la nostra existència.</i></span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i><br /></i></span>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i>Cerquem un fi també en l'amor... i sovint ens oblidem que l'amor més valuós, el que més sentit ens dóna, és aquell que ens trobem en el camí del dia a dia.</i></span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i><br /></i></span>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i>Aquell que trobem en l'amic, en l'amant, en la mare o el fill. Aquell amor que trobem dins nostre... infinit.</i></span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i><br /></i></span>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i>Les experiències que poden semblar més intrascedents... les relacions que poden percebre's com un fracàs... les amistats que cauen en l'oblit... és quí on podem trobar-hi l'amor com a camí.</i></span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i><br /></i></span>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i>Si som capaços de veure'l... llavors és quan trobarem el veritable sentit de la nostra existència.</i></span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i><br /></i></span>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i>Quan descobrirem l'autèntica essència de la vida... com a camí... i com a fi.</i></span>Núria Alsina Punsola nuriaap@hotmail.comhttp://www.blogger.com/profile/17136432906443804814noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-182886187424940933.post-17922787880563789102013-09-09T22:06:00.001+02:002013-09-09T22:07:19.088+02:00Records dins una caixa de cartró<div class="MsoNormal">
<i>Restes de tu recorren la meva pell...</i></div>
<div class="MsoNormal">
<i>de nou sento els anhels de tot allò que podria haver estat...</i></div>
<div class="MsoNormal">
<i>i la nit m’enganya, no sé si és realitat o fantasia...</i></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<i>Tantes il·lusions posades en la teva mirada...</i></div>
<div class="MsoNormal">
<i>il·lusions que s’endú el vent del matí.</i></div>
<div class="MsoNormal">
<i>I amb tu se’n va tot allò vell.</i></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<i>Tots els records dins una caixa de cartró.</i></div>
<div class="MsoNormal">
<i>Records de tu i de l’altre.</i></div>
<div class="MsoNormal">
<i>L’albada s’aixeca amb força... </i><i>no deixo de mirar el sol.</i></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<i>Aquest és el meu moment... </i><i>allò nou m’espera.</i></div>
<div class="MsoNormal">
<i>Però mai t’oblidaré.</i></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<i>La teva mirada va fer </i><i>que tots els meus records...</i></div>
<div class="MsoNormal">
<i>fugissin dins una caixa de cartró.</i></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
Núria Alsina Punsola nuriaap@hotmail.comhttp://www.blogger.com/profile/17136432906443804814noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-182886187424940933.post-22908030572975299172013-06-18T12:11:00.001+02:002013-06-18T14:58:30.339+02:00Confiar<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i>Confiar que després del silenci arriba la paraula.</i></span><br />
<br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i>Confiar que el temps de reflexió porta al temps d'expansió.</i></span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i><br /></i></span>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i>Confiar en el procés, en el camí.</i></span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i><br /></i></span>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i>Confiar en la pròpia intuïció.</i></span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i><br /></i></span>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i>Confiar en que l'il·lusió, un cop més, pot manifestar-se.</i></span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i><br /></i></span>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i>Confiar en la veritat de la vida.</i></span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i><br /></i></span>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i>Confiar en vèncer la por.</i></span><br />
<br />
<i style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">Confiar en el que sento entre els teus braços.</i><br />
<i style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"><br /></i>
<i style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">Confiar... en la teva mirada.</i>Núria Alsina Punsola nuriaap@hotmail.comhttp://www.blogger.com/profile/17136432906443804814noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-182886187424940933.post-86666422699297922982013-03-10T14:05:00.001+01:002013-03-10T14:13:52.191+01:00Buit<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i>Una fiblada dins seu la va fer cridar amb força, sentia que es trencava per dins.</i></span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i>Li arrencaven una part d'ella mateixa, que durant nou mesos havia sentit com a seva, i que ara li prenien... per sempre.</i></span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i><br /></i></span>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i>No et miris a la criatura, li havien dit... així serà més fàcil. Havia intentat ignorar els moviments sobtats en la intimitat de la nit... quan la mà inconscient s'acaronava la panxa... Però quan va sentir aquell plor, aquella veu plena de força, no va poder evitar demanar que li apropessin... Tan sols volia veure-la un instant...</i></span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i><br /></i></span>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i>Uns ulls color mel la van sorprendre mirant-la fixament. Es va sentir nua davant d'aquella mirada, davant la profunditat dels ulls de la seva filla... aquells ulls que ja mai oblidaria.</i></span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i><br /></i></span>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i>Sabia que s'equivocava, que cometia l'error més gran de la seva vida... però no podia carregar amb el pes d'aquella criatura. L'estimava... però no la volia.... No podia voler-la.</i></span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i>Potser algun dia li podria explicar els seus motius. Si no fos així, sabia que hauria de conviure eternament amb el pes de la seva consciència.</i></span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i><br /></i></span>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i>No es va adonar que plorava mentre se li enduien a la nena dels seus braços. Sola de nou, després de nou mesos d'intimitat compartida, la fredor de la sala la glaçava. </i></span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i>Es va abraçar, mentre, sense adonar-se'n, s'acaronava la panxa de nou... I va ser llavors, en aquell precís instant, que va sentir el buit.</i></span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i><br /></i></span>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i>El buit de la seva filla, el buit de la seva existència, el buit de les ganes de viure... l'infinit buit.</i></span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i><br /></i></span>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i>Una nova fiblada de dolor la va traspassar, un crit mig ofegat, no podia respirar. Volia cridar, córrer, anar a buscar a la seva petita... Però sabia que no podia. No li haurien permès. Ella havia signat, havia consentit. Havia assumit que per seguir endavant, la perdia.</i></span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i><br /></i></span>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i>Ara tan sols li quedava el buit.</i></span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i><br /></i></span>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i>I tota l'eternitat per suportar l'enyorança d'aquella mirada.</i></span>Núria Alsina Punsola nuriaap@hotmail.comhttp://www.blogger.com/profile/17136432906443804814noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-182886187424940933.post-33998265090912938962013-02-24T17:45:00.000+01:002013-02-24T20:36:24.168+01:00Un nou aniversari<em><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">El dia abans del meu aniversari... m'aturo. </span></em><br />
<br />
<em><span style="font-family: Georgia;">M'aturo i faig balanç de l'any que ha passat... Comiats, retrobaments, nous comiats, soledat, canvis...</span></em><br />
<br />
<em><span style="font-family: Georgia;">Canvis que em porten a acceptar el meu camí, un camí de recerca de l'esssència... d'acceptació de la soledat...</span></em><br />
<br />
<em><span style="font-family: Georgia;">Tot i així... les gotes fredes que el cel emplomat deixa caure m'evoquen melangia... records d'un viatge... d'una ciutat... d'una mirada... d'una mà...</span></em><br />
<br />
<em><span style="font-family: Georgia;">I és avui, el dia abans del meu aniversari, que aquesta soledat s'arrela, gris i fosca... i enyores... enyores... enyores... Infinitament.</span></em><br />
<br />Núria Alsina Punsola nuriaap@hotmail.comhttp://www.blogger.com/profile/17136432906443804814noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-182886187424940933.post-62803243770198992052013-02-14T14:39:00.002+01:002013-02-14T14:45:06.636+01:00Essència<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"><em>Naixem sols... morim sols. Per què ens és tan difícil, doncs, viure sols?</em></span><br />
<br />
<em><span style="font-family: Georgia;">Cercant la meva autenticitat, allò que em fa única davant el món, sento que només la puc trobar en la meva essència.</span></em><br />
<br />
<em><span style="font-family: Georgia;">I aquesta essència, no es pot cercar en la complaença cap als altres, en el desig dels altres... en el caminar dels altres.</span></em><br />
<br />
<em><span style="font-family: Georgia;">Aquesta essència tan sols pot aparèixer si hi ha valentia.</span></em><br />
<br />
<em><span style="font-family: Georgia;">Valentia que et fa deixar la por enrere, que t'ajuda a acceptar la pròpia soledat, no com quelcom fosc, si no com una possibilitat de redescobrir-te i estimar-te com a única.</span></em><br />
<br />
<em><span style="font-family: Georgia;">És aquest el camí doncs. No n'hi ha un altre.</span></em><br />
<br />
Núria Alsina Punsola nuriaap@hotmail.comhttp://www.blogger.com/profile/17136432906443804814noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-182886187424940933.post-19686945924027599062013-02-02T11:59:00.004+01:002013-02-14T14:43:17.025+01:00Oportunitat<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"><em>Dies de silenci i introspecció els que precedeixen a un canvi... Especialment aquell que ve acompanyat d'un tancament.</em></span><br />
<br />
<em><span style="font-family: Georgia;">Reflexionant en la intimitat de la nit, recullo el que se m'ha donat... i ho percebo com un regal. Un regal que m'ha fet créixer... i avançar.</span></em><br />
<br />
<em><span style="font-family: Georgia;">No puc més que estar-ne agraïda.</span></em><br />
<br />
<em><span style="font-family: Georgia;">Primer mes de l'any nou... i, paradoxalment... mes de tancaments.</span></em><br />
<br />
<em><span style="font-family: Georgia;">Febrer s'intueix immens de vida... Fem doncs que aquesta vida ens porti a més vida... i que els tancaments que ja deixem enrere, siguin una oportunitat.</span></em><br />
<br />
<em><span style="font-family: Georgia;">Oportunitat de quelcom nou... Oportunitat de redefinir allò antic...</span></em><br />
<br />
<em><span style="font-family: Georgia;">Qui sap què...?</span></em>Núria Alsina Punsola nuriaap@hotmail.comhttp://www.blogger.com/profile/17136432906443804814noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-182886187424940933.post-60175294594205442242013-01-04T22:52:00.001+01:002013-01-04T22:52:21.370+01:00Un dia...<em><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">Un dia... </span></em><br />
<br />
<em><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">...la teva veu em dirà a cau d'orella com n'és de brillant l'estel...</span></em><br />
<br />
<em><span style="font-family: Georgia;">... els teus llavis besaran la pell anhelant en la foscor...</span></em><br />
<br />
<em><span style="font-family: Georgia;">... les nostres mans s'entrellaçaran en el camí...</span></em><br />
<br />
<em><span style="font-family: Georgia;">... i les nostres passes es confondran a la sorra.</span></em><br />
<br />
<br />
<em><span style="font-family: Georgia;">Un dia...</span></em><br />
<br />
<em><span style="font-family: Georgia;">... els teus dits tocaran les tecles promeses...</span></em><br />
<br />
<em><span style="font-family: Georgia;">... les nostres mirades es creuaran... i miraran en la mateixa direcció...</span></em><br />
<br />
<em><span style="font-family: Georgia;">... el temps perdrà la seva essència...</span></em><br />
<br />
<em><span style="font-family: Georgia;">... i deixarem l'adéu enrere... assolint l'infinit.</span></em>Núria Alsina Punsola nuriaap@hotmail.comhttp://www.blogger.com/profile/17136432906443804814noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-182886187424940933.post-13333048585296636842012-12-29T21:35:00.002+01:002012-12-29T21:35:35.680+01:002013<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"><em>Una pàgina en blanc m'espera.</em></span><br />
<br />
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"><em>Aquesta vegada, però, exerceixo el dret a ploma.</em></span>Núria Alsina Punsola nuriaap@hotmail.comhttp://www.blogger.com/profile/17136432906443804814noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-182886187424940933.post-14396680936215279612012-12-29T21:34:00.003+01:002012-12-29T21:34:51.845+01:002012<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"><em>Somriu, camina, creix, cau, viu, plora, estima, aprèn, odia, espanta't, posiciona't, defensa't... Decideix.</em></span><br />
<br />
<em><span style="font-family: Georgia;">Cau de nou, aixeca't, accelera, atura't, plora altra vegada, digues sí, digues potser, vibra, flueix, imagina, somnia... Acompleix.</span></em><br />
<br />
<em><span style="font-family: Georgia;">Digues prou. Creix, creix, creix... I avança.</span></em>Núria Alsina Punsola nuriaap@hotmail.comhttp://www.blogger.com/profile/17136432906443804814noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-182886187424940933.post-9627575778629139182012-12-29T21:02:00.002+01:002012-12-29T21:24:16.312+01:00Solitud<em><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">Sola en el meu caminar... l'alè de la vida oneja els meus pensaments.</span></em><br />
<br />
<em><span style="font-family: Georgia;">Sóc forta, però a quin preu...?</span></em><br />
<br />
<em><span style="font-family: Georgia;">He arribat fins aquí, però quant he hagut de pagar...?</span></em><br />
<br />
<em><span style="font-family: Georgia;">La solitud és una arma de doble fil... i a vegades et pot glaçar la sang.</span></em>Núria Alsina Punsola nuriaap@hotmail.comhttp://www.blogger.com/profile/17136432906443804814noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-182886187424940933.post-76109209054109864372012-12-18T16:02:00.000+01:002012-12-18T16:08:55.798+01:00Certesa<em><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">Incerta és la mort... no sabem quan ens recollirà...</span></em><br />
<br />
<em><span style="font-family: Georgia;">Incerta és la vida... no sabem què ens depararà...</span></em><br />
<br />
<em><span style="font-family: Georgia;">Incert el temps que ens resta per viure abans de morir....</span></em><br />
<br />
<em><span style="font-family: Georgia;">Davant les incerteses, però, una certesa m'aclapara... </span></em><br />
<br />
<em><span style="font-family: Georgia;">Com la meva mirada es perd en la teva...</span></em><br />
<br />
<em><span style="font-family: Georgia;">Sense ella... ja no tinc on mirar-me...</span></em>Núria Alsina Punsola nuriaap@hotmail.comhttp://www.blogger.com/profile/17136432906443804814noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-182886187424940933.post-25704358959533319582012-12-15T20:34:00.001+01:002012-12-17T13:34:24.904+01:00Espera<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"><em>Ganes de tu... De percebre a prop la teva llunyania, de tocar-te, de sentir-te... La teva pell sobre la meva pell...</em></span><br />
<br />
<em><span style="font-family: Georgia;">Et fas efímer en el meu record... i present en el meu sentir.</span></em><br />
<br />
<em><span style="font-family: Georgia;">Et dic... et busco... t'enyoro... T'espero.</span></em><br />
<br />
<br />
<br />
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"><em>Un instant al teu costat... la nostra quotidianitat, tan real dins la seva pròpia irrealitat, m'aïlla del meu món.</em></span><br />
<br />
<em><span style="font-family: Georgia;">Un instant robat al temps, de la teva vida, de la meva... interludi d'espai que mai sabrem quan es repetirà.</span></em><br />
<br />
<em><span style="font-family: Georgia;">És l'oxigen que necessito per poder seguir... un dia més.</span></em><br />
<br />
<em><span style="font-family: Georgia;">Somric mentre t'espero... I visc.</span></em><br />
<br />Núria Alsina Punsola nuriaap@hotmail.comhttp://www.blogger.com/profile/17136432906443804814noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-182886187424940933.post-24634067952851362942012-12-13T20:05:00.003+01:002012-12-14T00:30:57.361+01:00Reinventant-me...<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: 'Georgia','serif'; font-size: 11pt; line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></i></div>
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: 'Georgia','serif'; font-size: 11pt; line-height: 150%;">Miro de fit a fit el sobre... com n’ha estat de costós obtenir-lo. I ara, aliè a tot el que genera en mi, resta inert al damunt del meu escriptori.<o:p></o:p></span></i><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: 'Georgia','serif'; font-size: 11pt; line-height: 150%;">L’agafo, un cop més, i l’obro. Lletres, textos interminables, d’un i de l’altra; permisos, drets.... i renúncies... </span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: 'Georgia','serif'; font-size: 11pt; line-height: 150%;">Li va tremolar la mà quan va signar?<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: 'Georgia','serif'; font-size: 11pt; line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></i></div>
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: 'Georgia','serif'; font-size: 11pt; line-height: 150%;">Trucada a mitja tarda. Ho tens clar? No dubto. La resposta, precisa, immediata, visceral. No dubto.<o:p></o:p></span></i><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: 'Georgia','serif'; font-size: 11pt; line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></i></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: 'Georgia','serif'; font-size: 11pt; line-height: 150%;">Vestit nou. No sé ben bé perquè. És difícil decepcionar a qui no has pogut complaure mai. Vull evitar d’anar disfressada, vull ser jo. Però malgrat tot, tinc por. Por de no ser acceptada. Acceptada? L’acceptació no és quelcom que entri en el nostre tracte. Mai ho ha estat.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: 'Georgia','serif'; font-size: 11pt; line-height: 150%;">El mirall em retorna el color mel dels meus ulls, el vermell dels meus llavis. Em miro les mans. Són com les d’ella?<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: 'Georgia','serif'; font-size: 11pt; line-height: 150%;">M’aterra la idea de veure’m reflectida en els ulls mel d’una jo més gran. M’aterra veure el meu somriure en un ser aliè. <o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: 'Georgia','serif'; font-size: 11pt; line-height: 150%;">Sempre m’he amagat en la meva pròpia exclusivitat... Sóc Diferent. Ja tinc la resposta a això.<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: 'Georgia','serif'; font-size: 11pt; line-height: 150%;">M’aterra perdre la identitat... perdre’m en el reflex d’algú altre.<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: 'Georgia','serif'; font-size: 11pt; line-height: 150%;">No dormo. Vetllaré amb la nit, acompanyaré a la lluna en el seu viatge nocturn. <o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: 'Georgia','serif'; font-size: 11pt; line-height: 150%;">Demà la font de la meva existència se’m farà present. De mare només n’hi ha una. Potser sí... o potser no.<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: 'Georgia','serif'; font-size: 11pt; line-height: 150%;">Cerco respostes. Per què, com, quan...<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: 'Georgia','serif'; font-size: 11pt; line-height: 150%;">Reaccionarà el meu cos en veure-la? Sentirà l’afinitat que un dia van tenir?<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br />
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: 'Georgia','serif'; font-size: 11pt; line-height: 150%;">D’aquí unes hores reinventaré la meva història. <o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: 'Georgia','serif'; font-size: 11pt; line-height: 150%;">No sé quin final tindrà. Ni tan sols sé si serà un final.<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: 'Georgia','serif'; font-size: 11pt; line-height: 150%;">L’única certesa que tinc és que necessito obrir aquesta porta. I entrar.</span></i><br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
</div>
</div>
</div>
</div>
Núria Alsina Punsola nuriaap@hotmail.comhttp://www.blogger.com/profile/17136432906443804814noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-182886187424940933.post-13878977743414488862012-12-13T00:40:00.002+01:002012-12-13T09:10:49.066+01:00Absència<em><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">La teva absència em refreda la pell... dia rere dia, enyoro el teu alè... L</span></em><em><span style="font-family: Georgia;">a nit m'ha portat records del teu batec... embolcallant-me entre els llençols.</span></em><br />
<br />
<em><span style="font-family: Georgia;">La foscor de l'habitació em corprèn... el silenci, s'escola dins meu. El llit és immens dins la meva immensa solitud...</span></em><br />
<br />
<em><span style="font-family: Georgia;">Et sento a prop... i malgrat tot.. un cop més... no hi ets.</span></em><br />
<br />Núria Alsina Punsola nuriaap@hotmail.comhttp://www.blogger.com/profile/17136432906443804814noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-182886187424940933.post-71031940984310650442012-12-13T00:13:00.001+01:002012-12-14T00:27:48.025+01:00Em perdo en el fum...<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"><em>Has provat mai de retar el fum...? D'entrar en el seu joc...?</em></span><br />
<br />
<em><span style="font-family: Georgia;">S'entrellaça entre els meus dits... s'allunya i s'apropa en un ball apassionat. Quan m'hi apropo massa, s'allunya... però si et tu qui s'allunya, et ve a buscar...</span></em><br />
<br />
<em><span style="font-family: Georgia;">El fum, màgic, una estel·la grisa al mig de l'habitació... un sol focus de llum l'il·lumina... mentre ell segueix el seu camí... </span></em><br />
<br />
<em><span style="font-family: Georgia;">Volteja, es cargola, infinitat de figures entre els meus dits... </span></em><br />
<br />
<em><span style="font-family: Georgia;">I ell i jo, som un.</span></em><br />
<br />Núria Alsina Punsola nuriaap@hotmail.comhttp://www.blogger.com/profile/17136432906443804814noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-182886187424940933.post-60227756713432945702012-12-12T23:29:00.001+01:002012-12-13T20:32:28.360+01:00Segueix nevant...<em><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">El silenci de la neu calma la meva ànima... </span></em><br />
<br />
<em><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">El moment es fa propici... les paraules flueixen a través de la ploma, i es buiden sobre el paper.</span></em><br />
<br />
<em><span style="font-family: Georgia;">La intensitat de la vida s'aboca en quatre ratlles mal ordenades... mentre a fora... segueix nevant...</span></em><br />
<br />Núria Alsina Punsola nuriaap@hotmail.comhttp://www.blogger.com/profile/17136432906443804814noreply@blogger.com3