Racó intimista on l'infinit és possible...
Fa uns anys, se'm va formular un desig... una promesa: "Escriu, Núria. Escriu. Promet-me que ho faràs..."
Petits relats, pensaments, reflexions... han anat sorgint, quedant oblidats, i esperant poder emergir algun dia... d'entre la pols del temps.
Avui doncs, compleixo la promesa, retornant així, a tots els que formeu part de la meva vida, un bocí de mi...
Gràcies per ser-hi... i per llegir-me.
dissabte, 29 de desembre del 2012
Solitud
Sola en el meu caminar... l'alè de la vida oneja els meus pensaments.
Sóc forta, però a quin preu...?
He arribat fins aquí, però quant he hagut de pagar...?
La solitud és una arma de doble fil... i a vegades et pot glaçar la sang.
Aquesta solitud de vegades no és tal, és només una sensació, doncs encara que no t'adonis o no els vegis potser hi ha més persones al teu voltant. Que t'acompanyen, que et segueixen, que tenen els ulls posats en tu... El preu...? M'agrada pensar que els preus que paguem són una inversió de futur, doncs cada porta tancada en el passat és una porta oberta en el futur. Pensa-ho...
Acompanyar-te en el teu caminar… els pensaments i la vida prenen un altre caire.
Ets forta, no ho dubtis. Però si alguna vegada et deixes portar pel dubte, assentiré la teva fortalesa a qualsevol preu.
No sé fins on has arribat, però sí sé que encara et queda molt per recórrer. No pensis en la pregunta que t’has fet, et proposo que tanquis els ulls i recordis tot allò bo, positiu i serè que has viscut perquè, a partir d’aquests records, puguis impulsar-te cap a un avui i un demà, en ambdós casos, millors.
Si la sang es glaça a causa de la solitud és perquè la tristesa ha vençut. Ara bé, si la sang torna a fluir és perquè estar acompanyat/ada propicia l’alegria de sentir-se bé amb hom mateix i amb altris.
Aquesta solitud de vegades no és tal, és només una sensació, doncs encara que no t'adonis o no els vegis potser hi ha més persones al teu voltant. Que t'acompanyen, que et segueixen, que tenen els ulls posats en tu...
ResponEliminaEl preu...? M'agrada pensar que els preus que paguem són una inversió de futur, doncs cada porta tancada en el passat és una porta oberta en el futur. Pensa-ho...
i ARF et diu:
ResponEliminaCOMPANYIA
Acompanyar-te en el teu caminar… els pensaments i la vida prenen un altre caire.
Ets forta, no ho dubtis. Però si alguna vegada et deixes portar pel dubte, assentiré la teva fortalesa a qualsevol preu.
No sé fins on has arribat, però sí sé que encara et queda molt per recórrer. No pensis en la pregunta que t’has fet, et proposo que tanquis els ulls i recordis tot allò bo, positiu i serè que has viscut perquè, a partir d’aquests records, puguis impulsar-te cap a un avui i un demà, en ambdós casos, millors.
Si la sang es glaça a causa de la solitud és perquè la tristesa ha vençut. Ara bé, si la sang torna a fluir és perquè estar acompanyat/ada propicia l’alegria de sentir-se bé amb hom mateix i amb altris.