Sempre a prop...

Un cop més... t'he sentit a prop...

El temps perd la seva essència... i tu i jo ens el marquem com a propi.

Amor infinit que tot ho traspassa... amor infinit que vola a través dels estels...

Un cop més... la teva mirada m'ha vist, m'ha sentit. I la meva ànima s'ha alegrat de retrobar-te de nou... un cop més.

Únic com tots... el retrobament m'omple d'amor, de confiança... en la vida... en l'amor autèntic... en la puresa de les sensacions... i en el llenguatge de la pell.

Seguim fent camí en la distància.... però sempre a prop...

Amor com a fi

Sovint cerquem un fi a la nostra vida, un fi que ens doni sentit... que doni sentit a la nostra existència.

Cerquem un fi també en l'amor... i sovint ens oblidem que l'amor més valuós, el que més sentit ens dóna, és aquell que ens trobem en el camí del dia a dia.

Aquell que trobem en l'amic, en l'amant, en la mare o el fill. Aquell amor que trobem dins nostre... infinit.

Les experiències que poden semblar més intrascedents... les relacions que poden percebre's com un fracàs... les amistats que cauen en l'oblit... és quí on podem trobar-hi l'amor com a camí.

Si som capaços de veure'l... llavors és quan trobarem el veritable sentit de la nostra existència.

Quan descobrirem l'autèntica essència de la vida... com a camí... i com a fi.

Records dins una caixa de cartró

Restes de tu recorren la meva pell...

de nou sento els anhels de tot allò que podria haver estat...

i la nit m’enganya, no sé si és realitat o fantasia...

Tantes il·lusions posades en la teva mirada...

il·lusions que s’endú el vent del matí.

I amb tu se’n va tot allò vell.

Tots els records dins una caixa de cartró.

Records de tu i de l’altre.

L’albada s’aixeca amb força... no deixo de mirar el sol.

Aquest és el meu moment... allò nou m’espera.

Però mai t’oblidaré.

La teva mirada va fer que tots els meus records...

fugissin dins una caixa de cartró.