Ganes de tu... De percebre a prop la teva llunyania, de tocar-te, de sentir-te... La teva pell sobre la meva pell...
Et fas efímer en el meu record... i present en el meu sentir.
Et dic... et busco... t'enyoro... T'espero.
Un instant al teu costat... la nostra quotidianitat, tan real dins la seva pròpia irrealitat, m'aïlla del meu món.
Un instant robat al temps, de la teva vida, de la meva... interludi d'espai que mai sabrem quan es repetirà.
És l'oxigen que necessito per poder seguir... un dia més.
Somric mentre t'espero... I visc.
I ARF et diu:
ResponEliminaGanes de tu… moltes, moltíssimes, exageradament moltes, infinites.
No et percebo, no et toco, no et sento, per tant, m’haig de fer a la idea que ets ben lluny.
El record de la teva imatge, de la teva presència, de la teva companyia, m’empeny a somriure mentre un calfred m’envaeix tot el cos.
Poder sentir la teva pell ben a prop, abraçar-te com un nen, mirar-te com em mires, viure sense preocupacions i saber que ets real és el que necessito per viure i deixar d’esperar.