L’agafo, un cop més, i l’obro. Lletres, textos interminables, d’un i de l’altra; permisos, drets.... i renúncies... Li va tremolar la mà quan va signar?
Vestit nou. No sé ben bé perquè. És difícil decepcionar a qui no has pogut complaure mai. Vull evitar d’anar disfressada, vull ser jo. Però malgrat tot, tinc por. Por de no ser acceptada. Acceptada? L’acceptació no és quelcom que entri en el nostre tracte. Mai ho ha estat.
El mirall em retorna el color mel dels meus ulls, el vermell dels meus llavis. Em miro les mans. Són com les d’ella?
M’aterra la idea de veure’m reflectida en els ulls mel d’una jo més gran. M’aterra veure el meu somriure en un ser aliè.
Sempre m’he amagat en la meva pròpia exclusivitat... Sóc Diferent. Ja tinc la resposta a això.
M’aterra perdre la identitat... perdre’m en el reflex d’algú altre.
No dormo. Vetllaré amb la nit, acompanyaré a la lluna en el seu viatge nocturn.
Demà la font de la meva existència se’m farà present. De mare només n’hi ha una. Potser sí... o potser no.
Cerco respostes. Per què, com, quan...
Reaccionarà el meu cos en veure-la? Sentirà l’afinitat que un dia van tenir?
D’aquí unes hores reinventaré la meva història.
No sé quin final tindrà. Ni tan sols sé si serà un final.
L’única certesa que tinc és que necessito obrir aquesta porta. I entrar.
Mai perdis la teva identitat i recupera el somriure i la transparència que sempre t'ha carecteritzat i de la que tothom se'n enrecorda. Sigui o no el final, serà positiu i nomès farà que et coneixis més tu mateixa.. emhorabona pel blog!
ResponEliminaGràcies... de cor. Qui siguis! ;)
ResponEliminaCrec que no hi ha camins erronis, que no hi ha una sola opció que et porta al destí. Tots t'ajuden a trobar-te, a conèixer, a créixer i saber. Et segueixo al llarg dels teus camins. Un petó bonika!!!
ResponEliminaLídia... paraules boniques...! Gràcies! Seguim a prop... en la distància. Un petó per a tu.
ResponEliminai ARF et diu:
ResponEliminaAdaptant-me…
- «Complaure» i «decepcionar» són l’anvers i el revers d’una moneda i no m’agrada ni aquesta dualitat ni moltes altres que formen part de la nostra vida.
- Sí que m’agrada que hagis dit «vull ser jo» tot i «tenir por» perquè això farà que l’acceptació cap a hom mateix i d’altris envers una persona no signifiqui el final d’alguna cosa que podia haver estat i no ha sigut finalment així.
- «Llavis vermells» i «ulls mel», senzillament, magnífica descripció d’una noia preciosa.
- «Vetllaràs amb la nit i acompanyaràs a la lluna en el seu viatge nocturn», doncs sàpigues que no estaràs sola, em tindràs al teu costat vivint aquesta experiència.
- «Cerques respostes» i «Necessites obrir la porta i entrar-hi», doncs no ets la única. Sento que la meva vida és la recerca constant de respostes i l’obertura de portes per continuar avançant i seguir endavant sense arribar al final.