El silenci de la neu calma la meva ànima...
El moment es fa propici... les paraules flueixen a través de la ploma, i es buiden sobre el paper.
La intensitat de la vida s'aboca en quatre ratlles mal ordenades... mentre a fora... segueix nevant...
Si la neu propicia que les teves paraules flueixin i ens arribin... que no pari de nevar!! ��
ResponEliminaGràcies Xavi...! que flueixin doncs!! ;)
ResponEliminai ARF et diu:
ResponEliminaJa pot seguir nevant tant com vulgui… perquè el fluir de les teves paraules i el desordre narratiu de l’existència de la vida treuen el millor de tu, Núria.
La neu, la calma que transmet, el silenci adjunt i la manifestació del que sents em fa dir-te: Continua escrivint i delectant aquest desig, aquesta promesa que et van formular de deixar per escrit les teves sensacions.