Has provat mai de retar el fum...? D'entrar en el seu joc...?
S'entrellaça entre els meus dits... s'allunya i s'apropa en un ball apassionat. Quan m'hi apropo massa, s'allunya... però si et tu qui s'allunya, et ve a buscar...
El fum, màgic, una estel·la grisa al mig de l'habitació... un sol focus de llum l'il·lumina... mentre ell segueix el seu camí...
Volteja, es cargola, infinitat de figures entre els meus dits...
I ell i jo, som un.
i ARF et diu:
ResponEliminaEl fum també pot ser juganer però maliciós; aliat però torbador; prospectiu però present a arreu.
En definitiva, té dues vessants: ens agrada o no ens agrada, ens sorprèn agradablement o ens empaita no volgudament.
Per això, em fa respecte i el respecto.
Però quan el veig venir i m’envaeix no arribo a adonar-me com és d’escorredís que ja no hi és.