Un dia...
...la teva veu em dirà a cau d'orella com n'és de brillant l'estel...
... els teus llavis besaran la pell anhelant en la foscor...
... les nostres mans s'entrellaçaran en el camí...
... i les nostres passes es confondran a la sorra.
Un dia...
... els teus dits tocaran les tecles promeses...
... les nostres mirades es creuaran... i miraran en la mateixa direcció...
... el temps perdrà la seva essència...
... i deixarem l'adéu enrere... assolint l'infinit.
Bona manera de començar l'any, amb esperança... ;-)
ResponEliminaQue el 2013 ens continuï regalant les teves paraules, Núria. Ànim i endavant!
i ARF et diu:
ResponEliminaUN ALTRE DIA…
El dia que menys t’ho esperis…
... una veu dolça i agradable et farà somniar i seràs com aquella au que vola pel cel i que tot ho veu i tot ho sent…
… uns llavis vermells i tendres et petonejaran i recorreran tot el teu cos fruint arreu…
… unes mans et guiaran i et faran sentir acompanyada…
… unes passes et faran sentir més segura, més còmoda… més enamorada.
El dia que menys, però que menys, t’ho esperis…
… els meus dits lliscaran per la teva pell delectant-se en suavitat i confiança…
… les mirades d’una parella enamorada confluiran en l’horitzó dibuixant un màgic avenir…
… el temps concedirà una treva a la sort…
… i l’adéu serà correspost amb un «per sempre».