Dies de silenci i introspecció els que precedeixen a un canvi... Especialment aquell que ve acompanyat d'un tancament.
Reflexionant en la intimitat de la nit, recullo el que se m'ha donat... i ho percebo com un regal. Un regal que m'ha fet créixer... i avançar.
No puc més que estar-ne agraïda.
Primer mes de l'any nou... i, paradoxalment... mes de tancaments.
Febrer s'intueix immens de vida... Fem doncs que aquesta vida ens porti a més vida... i que els tancaments que ja deixem enrere, siguin una oportunitat.
Oportunitat de quelcom nou... Oportunitat de redefinir allò antic...
Qui sap què...?
La vida és un bucle infinit de naixements i finals, i sense uns no serien possibles els altres.Vivim entre la llum dels primers i les ombres dels segons.A cavall de tanta despesa vital,cavalquem els paisatges més inhòspits, però també els més extraordinaris de la nostra existència.Res és en va.
ResponEliminaA PROPÒSIT D’AQUESTA OPORTUNITAT
ResponEliminaDe la combinació “silenci, introspecció, canvi, tancament” se’n pot derivar una nova oportunitat per a tu, Núria, i, d’aquí, la locució “a propòsit”.
És a dir, una nova oportunitat que t’hauria de permetre modificar (en relació a canviar) la prospectiva (en relació a introspecció) i manifestar un brogit (en relació a silenci) amb el qual tracis un “nou” principi (en relació a tancament).
“Reflexiones, creixes i avances en la intimitat, a la nit, i, de tot plegat, ho consideres com un grat regal”; doncs si és així, hauries de ser corresposta.
No per l’obligació de la forma “haver de” sinó per la teva concepció de gratitud i que és conseqüent amb el moment i la manera amb què l’has expressat.
Quantes accions fas, has fet i faràs; quantes decisions prens, has pres i prendràs; quants diàlegs emprens, has emprès i emprendràs; quantes pors afrontes, has afrontat i afrontaràs, perquè més enllà d’elles i ells, aconsegueixis el gest de la gratitud i, en aquesta ocasió, com un acte de reciprocitat cap a tu i la teva íntegra persona.
La paradoxa entre “el passat vist com a tancament, oportunitat, novetat” i “el present vist com a vida, més vida, redefinició oportuna” em fa sentir present el passat i captiu el present. I això no pot ser.
L’expressió d’una nova vida com a barreja del passat i del present no pot ser lliure del tot.
Ara bé, si tanques el passat negatiu pots fer aflorar la llavor d’un present futur amb noves oportunitats i que, de ben segur, seran diferents, adients i positives per a tu, Núria.
No preguntis “qui sap què…?”. Afirma “jo sé de” i veuràs com s’amplien el teu pensament i la teva actuació pel que fa a nous dubtes sobre què, qui, com, quan, on, per què. I recorda que el conjunt de valors diferents, adients i positius que es desprenen del teu coneixement previ i la teva experiència vital t’ajudaran en el moment de qüestionar-te aquestes preguntes.
ps: el teu Art Roman amb Força.