Quan tot pren sentit...
Quan sé que el camí inicia amb força i autenticitat...
Quan deixo les pors enrere...
Quan agraeixo que les històries del passat hagin creat el meu present...
Quan em sento en tu i sé que et sents en mi...
Quan la vida pren uns altres colors, nous per mi, meravellosos en tota la seva intensitat...
Quan trobo respostes a les meves preguntes...
Quan em mires... i em veus....
Quan et miro... i et veig...
Sé que ha arribat el nostre moment... som-hi!
Racó intimista on l'infinit és possible... Fa uns anys, se'm va formular un desig... una promesa: "Escriu, Núria. Escriu. Promet-me que ho faràs..." Petits relats, pensaments, reflexions... han anat sorgint, quedant oblidats, i esperant poder emergir algun dia... d'entre la pols del temps. Avui doncs, compleixo la promesa, retornant així, a tots els que formeu part de la meva vida, un bocí de mi... Gràcies per ser-hi... i per llegir-me.
Quan hi ha complicitat, el neguit desapareix.
ResponEliminaQuan hi ha companyia, la solitud esdevé cosa del passat.
Quan les paraules no ens calen perquè les mirades ho diuen tot, l'assossegament interior ens gronxa.
Quan emprenem aquest nou camí, no ens importa a on anem, ni el temps que duri la travessa. En tot cas, com deia el poeta "has de pregar que el viatge sigui prou llarg".
Quan el destí es cosa de dos, la il·lusió ens acapara l'ànima i ens fa...somniar.