Racó intimista on l'infinit és possible...
Fa uns anys, se'm va formular un desig... una promesa: "Escriu, Núria. Escriu. Promet-me que ho faràs..."
Petits relats, pensaments, reflexions... han anat sorgint, quedant oblidats, i esperant poder emergir algun dia... d'entre la pols del temps.
Avui doncs, compleixo la promesa, retornant així, a tots els que formeu part de la meva vida, un bocí de mi...
Gràcies per ser-hi... i per llegir-me.
Que exerceixis el dret a ploma, serà un regal als teus lectors, admiradors, amics i amarantines. Ja tenim una bona raó doncs, per esperar amb delit el 2013, més enllà del que diguin els profetes del desastre. Gràcies Núria per aquest racó d'infinit. No paris d'escriure.
Sigues tu, qui, s’avanci a ella i transformis, ploma a mà, el blanc en colors, el blanc en imatges i el blanc en escrits.
Però fes-ho com un exercici de llibertat personal més enllà del dret, perquè aquest, el dret, pot tornar-se un deure, en canvi, la llibertat evoluciona cap a més llibertat cada vegada que vulguis acolorir, esbossar, redactar.
Que exerceixis el dret a ploma, serà un regal als teus lectors, admiradors, amics i amarantines.
ResponEliminaJa tenim una bona raó doncs, per esperar amb delit el 2013, més enllà del que diguin els profetes del desastre.
Gràcies Núria per aquest racó d'infinit. No paris d'escriure.
Gràcies infinites per les teves paraules...
Eliminai ARF et diu:
ResponElimina2013: ;-) i :-)
Que la pàgina en blanc no t’hagi d’esperar.
Sigues tu, qui, s’avanci a ella i transformis, ploma a mà, el blanc en colors, el blanc en imatges i el blanc en escrits.
Però fes-ho com un exercici de llibertat personal més enllà del dret, perquè aquest, el dret, pot tornar-se un deure, en canvi, la llibertat evoluciona cap a més llibertat cada vegada que vulguis acolorir, esbossar, redactar.