La teva absència em refreda la pell... dia rere dia, enyoro el teu alè... La nit m'ha portat records del teu batec... embolcallant-me entre els llençols.
La foscor de l'habitació em corprèn... el silenci, s'escola dins meu. El llit és immens dins la meva immensa solitud...
Et sento a prop... i malgrat tot.. un cop més... no hi ets.
Racó intimista on l'infinit és possible... Fa uns anys, se'm va formular un desig... una promesa: "Escriu, Núria. Escriu. Promet-me que ho faràs..." Petits relats, pensaments, reflexions... han anat sorgint, quedant oblidats, i esperant poder emergir algun dia... d'entre la pols del temps. Avui doncs, compleixo la promesa, retornant així, a tots els que formeu part de la meva vida, un bocí de mi... Gràcies per ser-hi... i per llegir-me.
i ARF et diu:
ResponEliminaAbsència, fredor, enyorança, alè, records, batecs, foscor, silenci, solitud, proximitat: Tot plegat em provoca un immens desig per tal que aquelles i aquells que ja no hi són fossin de nou entre nosaltres i compartíssim una estona en bona companyia i alegria.
Que dolenta és l’absència de qui trobes a faltar‼!